Llances una feina a la xTool P3 i, en comptes de començar a tallar, sents el cop: la boquilla d’aire arrossega o xoca contra el material. De vegades el mou de lloc i t’espatlla la peça; de vegades només fregueja, i aquest fregament deixa marques que costa més treure que el propi cop. Gairebé mai és la màquina: és la mesura de distància, l’alçada real del material o una peça que s’ha aixecat a mitja tallada.
Aquesta guia adapta al català la documentació de suport de xTool sobre col·lisions de la boquilla a la P3, amb els casos concrets que hem trobat nosaltres en producció.
D’on ve el cop
La P3 mesura la distància al material abans de processar i baixa el capçal a l’alçada de treball. Si aquesta mesura surt malament —o si el material canvia d’alçada durant la feina—, el capçal baixa més del que hauria i la boquilla s’endú la peça per davant. Les causes s’agrupen en quatre:
- Mesura mal presa: el punt de mesura cau sobre una ranura, un forat del disseny o un restant de material.
- El material enganya el sensor: superfícies transparents, alçades desiguals o peces corbades.
- El material es mou durant la feina: retalls que es desprenen i s’aixequen, o taulers que s’arcuen.
- El sensor està descalibrat: la causa menys freqüent, i hi ha una manera de comprovar-ho abans d’obrir un tiquet.
Al nostre taller els dos casos que es repeteixen són el tercer: peces petites que s’aixequen en acabar de tallar-se i contraxapat corbat. Els dos tenen solució de taller i cap necessita suport.
Que la mesura es prengui on ha de ser
Abans de res, mira on està mesurant la màquina:
- La zona d’origen neta. El punt de referència de la mesura està a les ranures dels listons (slats) de la zona d’origen. Si hi ha un retall, serradures compactades o un tros de material caigut, la mesura surt falsejada. Retira-ho abans de començar.
- El material no ha de tapar aquestes ranures. Si la peça és tan ampla que cobreix la referència, la mesura fallarà o donarà una desviació gran. En aquest cas, canvia a mode manual i introdueix la distància a mà.
- El punt de mesurament no pot caure en un forat. Si mesura just sobre una zona calada o un forat del disseny, la lectura no val. Mesura sobre una part sòlida, o enganxa un tros de cinta de pintor sobre el forat, mesura a sobre i retira-la després.
Materials que enganyen el sensor
Transparents. La P3 no mesura bé materials transparents: el sensor travessa la capa superior i mesura contra el fons, així que la lectura surt molt més baixa del real i el capçal baixa massa. La solució és la de sempre: cinta de pintor sobre la superfície abans de mesurar. Si treballes metacrilat, això no és opcional.
Altures desiguals. El mode de plataforma elevadora assumeix que tot el material té la mateixa altura. Si hi poses peces amb més de 3 mm de diferència entre elles, les més altes es porten el cop. Nivella-les o processa-les en tandes separades.
Peces corbes. Per a objectes no plans, selecciona el mode de material corbat a xTool Studio en comptes de mesurar com si fos un tauler.
Joc abans de mesurar. Comprova a ull que la superfície del material no queda més alta que la part baixa de la boquilla. Si ho està, baixa la plataforma amb la roda fins a deixar almenys 4 mm de separació abans de llançar la mesura.
Peces que s’aixequen en tallar
Aquest és el que més ens passa, i és traïdor perquè la mesura era correcta: el problema apareix a mitja feina. Quan un retall petit acaba de tallar-se, cau, s’inclina i es queda de cantó sobresortint per sobre del pla. El capçal, que ja va a la seva alçada, se l’endú per davant a la següent passada.
El que funciona:
- Ponts (tabs) al disseny. La solució de fons: deixar micro-unions que subjectin la peça fins al final del treball i trencar-les a mà després. És el primer que cal provar en peces petites.
- Panell de niu d’abella en lloc de llistons quan el treball són molts retalls petits. El honeycomb no deixa que la peça s’escoli i es posi de cantó.
- Llistons de suport extra sota la zona de tall, per reduir la llum per on pot caure la peça.
L’altre cas nostre és el contraxapat corbat. Un tauler que s’arcua puja pel centre o pels bordes diversos mil·límetres respecte a on es va mesurar. Aquí el que resol és la subjecció mecànica: imants o pisadors a les cantonades, i si el tauler ve molt corbat, mesurar a la zona més alta i no a la més baixa. Un tauler corbat a més talla de forma desigual, així que subjectar-lo bé arregla dos problemes alhora.
L’altre dany del fregament: la boquilla bruta embruta
Amb materials molt corbats —contraxapat, sobretot— cal assumir una cosa: el fregament de la boquilla contra la superfície no és un risc, és un fet. A les zones que queden més altes, la boquilla passarà fregant encara que la mesura fos correcta i encara que mai arribi a haver-hi un cop sec.
I aquí apareix un dany del qual ningú avisa. Després de feines llargues de gravat o de tall, la boquilla acumula residu enganxós: fum condensat, resina, restes del material. Quan aquesta boquilla bruta fregament la part alta d'una taula corbada, no la ratlla: la taca. Queden traços foscos, molt semblants a marques de retolador, i són força difícils d'esborrar després —sobretot en fusta sense segellar, on el residu penetra.
Així que el risc real amb material corbat són dues coses, no una: que la peça es mogui pel cop, i que et surti tacada sense que la màquina hagi fet res «malament». El que ho evita:
- Netejar la boquilla amb freqüència, i molt especialment abans d'una feina sobre material que saps que no està pla. És un minut i t'estalvia llençar la peça.
- Aplanar o subjectar la taula de debò, no només recolzar-la: com menys sobresurti la zona alta, menys superfície de fregament.
- Emmascarar amb cinta de pintor les zones que saps que van altes. Si hi ha fregament, la taca queda a la cinta.
En rotatiu
Amb l'accessori rotatiu, assegura't que la màquina mesura sobre el punt més alt de la superfície del cilindre. Si mesura al lateral de la peça, la lectura és menor que l'alçada real de la generatriu superior i la boquilla toca tan bon punt el capçal passa pel centre.
Treure la boquilla en feines només de gravat
Si una feina és només gravat en totes les seves capes, pots retirar el conjunt de la boquilla d'aire. Guanyes marge vertical i elimines completament la possibilitat de cop. Nosaltres ho fem habitualment.
I aquí ve el problema real que no explica el manual: les feines mixtes. En una peça que porta capes de gravat i després el tall, la boquilla ha d'estar posada per tallar. El que passa a la pràctica és que no sempre recordes deshabilitar la capa de tall abans de llançar el gravat sense boquilla, i la feina encadena directe al tall sense ella.
L'ideal seria un ajust que permetés pausar la feina entre el gravat i el tall, posar la boquilla i reprendre. Aquesta mateixa pausa serviria per a una altra cosa que fem molt: aplicar cinta de pintor abans del tall, quan el gravat ja està fet sobre el substrat —així protegeixes la superfície de l'esquitxada del tall sense que la cinta t'estorbi en gravar—. Avui dia no existeix, així que la rutina és partir la feina en dos arxius: un de gravat i un altre de tall. Menys còmode, però és el que evita el cop.
(Si t'interessa el perquè de la cinta abans del tall, ho expliquem amb més detall a la guia de punts extra i esquitxades.)
Comprovar si el sensor està descalibrat
Si has descartat tot l'anterior, toca verificar el sensor. A xTool Studio, selecciona processat amb plataforma elevadora i llança la mesura sobre un material pla. Després mesura a mà amb una regla la distància entre la part baixa del mòdul làser i la superfície del material, i comprova que es compleix:
- Valor de distància introduït (mm) = distància mesurada a mà − 30 mm, amb una tolerància acceptable de ±1,5 mm.
Si quadra, el sensor està bé i el problema és d'operació: torna a repassar els punts anteriors. Si no quadra, el mòdul de mesura està descalibrat i això ja és cosa de suport: grava un vídeo del procés de mesura i de la col·lisió, i tingues a mà el número de sèrie i el registre de treball exportat. Si el tiquet s'enganxa, es pot escalar pel seu Discord.
Preguntes freqüents
Puc treballar sempre sense la boquilla i oblidar-me del problema?
No. En gravat sí, però en tall la boquilla és la que dirigeix l'aire d'assistència al punt de treball, i sense ella el cant et sortirà groc o cremat. És exactament el problema que expliquem a el tall que grogueja: sense aire ben dirigit, no hi ha tall net.
M'han sortit traços foscos, com de retolador, sense que hi hagués cop. Què és?
És la boquilla bruta fregant les zones altes d'un material corbat. El residu enganxós que acumula després de treballs llargs es transfereix al substrat i deixa aquestes marques, que en fusta sense segellar costa força treure. Neteja la boquilla abans de treballar material que no estigui pla, i enmascara amb cinta les zones que saps que van altes.
La mesura em surt bé però el cop passa igual, què miro?
Si la lectura era correcta a l'inici, el material ha canviat d'alçada durant la feina. És a dir: peça que s'ha aixecat en tallar-se, o tauler que s'ha corbat amb la calor. Tabs, niu d'abella o subjecció mecànica.
I amb metacrilat o materials amb film transparent?
Cinta de pintor sobre la zona on es mesurarà, sempre. El sensor mesura a través de la capa transparent i dona una alçada falsa. És la causa número u de cops en materials laminats.
Cada quant cal recalibrar el sensor de distància?
No és un manteniment periòdic. Comprova-ho amb la fórmula només si has descartat la resta de causes; si el resultat entra dins de ±1,5 mm, no cal tocar res.
Escriuen Noemi i Javi, de Picasita. Fem servir una xTool P3 en producció des d'octubre de 2025; som afiliats d'xTool. Aquesta guia adapta la documentació oficial de la marca; l'original està al seu centre de suport. Més tutorials i solucions.
0 comentarios