xTool demana disculpes pel retard de la O1 Omni: què diu exactament

xTool O1 Omni Printer vista de tres cuartos

xTool acaba de publicar a la seva comunitat un comunicat sobre la O1 Omni, la impressora UV que fa temps que s’espera des de gener. El títol ho diu gairebé tot: bones notícies, i una disculpa. La màquina no arriba quan van dir que arribaria.

Com que nosaltres venim de cancel·lar una altra impressora UV després de mig any de dates que es movien, aquest comunicat ens interessa més per com està escrit que pel que anuncia. El llegirem amb calma.

Enllaços d’afiliat: si compres a través d’ells podem obtenir una petita comissió, sense cost per a tu. L’anàlisi és independent.

El que diu, en resum

La data que manejaven era el segon trimestre. La nova és juliol-agost, i diuen expressament que estan fent tot el possible perquè sigui juliol. Els enviaments començarien poc després del llançament, que serà a la seva web.

I després ve el més interessant: quatre apartats explicant en què s’ha anat el temps. No un «estem ultimant detalls», sinó quatre fronts amb nom i cognoms.

1. L’alineació

Diuen que estan desenvolupant un sistema d’alineació de precisió «de primera vegada en el sector», pensat per anar més enllà del posicionament per càmera al qual estem acostumats, i afegeixen que aquesta mateixa tecnologia hauria de millorar l’alineació sobre objectes corbats amb l’accessori rotatiu.

Reconèixen que ha estat la part tècnicament més exigent del projecte.

Traduït a taller: alinear és el problema real de la impressió sobre objecte. Col·loques una peça a la safata i la màquina ha de saber exactament on és i a quina alçada, o la tinta cau desplaçada. Si la peça és corba, a més ha de saber com s’allunya la superfície del capçal. Qualsevol que hagi intentat imprimir sobre un got sap que allà és on es perd la feina. Que hagin retardat la màquina per això té sentit; que ho diguin, més.

2. Les tintes del capçal doble

Confirmen que la màquina usa un sistema de doble capçal —això ja se sabia— i que això obre la porta a més opcions de tinta. El preu d’aquesta porta és la validació: compatibilitat entre tintes, envelliment i estabilitat a llarg termini.

Aquesta és la part del comunicat que més ens agrada, perquè és la que menys ven. La tinta que funciona el primer dia i es sedimenta al tercer mes és un problema que el comprador descobreix tard i sol. Que una marca digui «estem provant com envellixen» és exactament el que un vol llegir, encara que signifiqui esperar.

El que no diu el comunicat, i convé no donar per fet: quines tintes concretes van en cada configuració, ni quantes configuracions hi haurà. De moment només sabem que hi ha dos capçals i que donen joc.

3. Print + cut amb els làsers de xTool

Aquí és on ens incorporem de la cadira.

Diuen que no volen que la Omni sigui «un altre aparell més» per a qui ja té màquines seves, i que estan desenvolupant fluxos que connectin la impressora amb els seus làsers: imprimir, i que el làser talli exactament per on toca. I donen un detall concret: la compatibilitat amb la P3 ja està completada. Amb les P2 i P2S, i amb les sèries M, S i F, segueixen provant.

El nostre làser de producció és justament una P3, així que som el cas exacte que descriuen. I és el flux que més ens interessa de tota la màquina, perquè el coll d’ampolla d’imprimir i tallar no és imprimir ni tallar: és fer coincidir les dues coses. Qui hagi alineat a mà una planxa impresa sobre el llit del làser, buscant el registre amb marques de referència, sap quant de temps i quant de material es va per aquí.

Dit això, és una promesa. Ho diu la marca, no ho hem vist funcionar, i fins que no ho veiem amb les nostres peces és una casella pendent.

4. Els accessoris

El quart apartat és el més específic, i per això el més creïble. Diuen haver trobat, provant, vibració —«jitter»— a l’accessori rotatiu i problemes de compatibilitat del laminador de rotllo amb diferents tensions de film. Reconèixen que semblen detalls petits però que en una feina real es noten, i que per això els estan dedicant més optimització abans de llançar.

Un rotatiu que vibra imprimeix doble contorn. Un laminador que no s’entén amb la tensió del film t’arruga la feina just al final, quan ja has gastat tinta i temps. Són errors que, si surten al carrer, es mengen la reputació d’una màquina en un mes.

Per què aquest comunicat ens deixa tranquils

Un retard és un retard, i qui tingués plans per a juny s’ha quedat sense ells. Però comparem.

L’espera que vam cancel·lar al gener va ser una successió de dates noves sense explicació. Mai vam saber què fallava, i per tant mai vam poder jutjar si el retard era raonable o si el producte estava pitjor del que deien. Quan no et donen motius, només pots creure o deixar de creure.

Això és una altra cosa: quatre problemes concrets, dos d’ells poc lluïts (envelliment de tintes, vibració d’un accessori), una data nova acotada a dos mesos i el compromís de seguir publicant avanços dels beta testers i mostres reals mentre tant. Es pot estar en desacord, però hi ha alguna cosa per jutjar.

Que a més admetin que arriben «més tard del que vam compartir abans» i demanin disculpes per això no arregla el calendari de ningú, però marca un to.

Què no sabem encara

Perquè no se’ns vagi la mà amb l’entusiasme, la llista del que a dia d’avui segueix en blanc:

  • El preu. Ni de la màquina ni de la tinta.
  • Quines configuracions hi haurà i en què es diferencien.
  • Què costa i quant dura el capçal, que en una impressora és la peça que decideix si el negoci surt a compte.
  • Velocitat real per peça, que és el que separa un producte de catàleg d’una demostració de fira.
  • La data de veritat. Juliol-agost és una intenció, no un albarà.

Nosaltres seguim sense haver posat un euro. Mirem, prenem notes i esperem que hi hagi fitxa, preu i —sobretot— màquines funcionant fora de la marca. Quan això arribi, ho expliquem aquí amb números.

Actualització del 28 de juliol de 2026

Dos mesos després ja es pot contrastar la promesa amb el calendari. Resum: no va sortir al juliol.

El que sí va passar el 16 de juliol va ser el llançament i el pagament final: fitxa pública, preus i cobrament del saldo. Els enviaments, no.

La dada oficial més clara la va donar el suport de xTool el 25 de juliol, responent al seu subreddit a algú que no trobava la data de lliurament de la seva comanda. Textualment: els enviaments comencen a l’agost i es serveixen de forma progressiva, i l’ordre depèn de quan es va completar el pagament final, el país de destinació, la versió i el paquet escollits, i la producció i inventari. Amb una advertència que convé llegir dues vegades: que els enviaments comencin a l’agost no significa que tothom rebi la màquina alhora.

La comunitat no s’ho acaba de creure. Al grup oficial ja es parla de setembre, hi ha qui aposta directament per octubre —amb l’argument que això deixa fora la campanya de Nadal— i les comandes de la versió UV-DT que més es citen parlen de finals d’octubre.

I un avís, perquè s’està repetint malament: el 15 d’agost que circula no és una data d’enviament. És l’últim dia del preu de preventa; després puja. Són coses diferents i convé no confondre-les quan estàs decidint si pagar ja.

El que també ha canviat és la nostra posició. La frase d’aquí dalt —«seguim sense haver posat un euro»— ha caducat: hem pagat una Dual UV Versatile i estem a la mateixa cua que tothom. Així que això ja no és un anàlisi des de la barrera. El que vam dir al maig sobre llegir els comunicats amb calma segueix valant, i aquella conclusió —«juliol-agost és una intenció, no un albarà»— ha envellit millor del que ens hauria agradat.


Escriuen Noemi i Javi, de Picasita. Som afiliats de xTool i el nostre taller és espai de demostració de la marca; les nostres màquines les comprem pagant-les. Més sobre aquest blog i la nostra relació amb xTool.

0 comentarios

Dejar un comentario

Ten en cuenta que los comentarios deben aprobarse antes de que se publiquen.