El juliol de 2025 havíem d’haver rebut una impressora UV d’escriptori. L’havíem demanada convençuts, amb els diners posats i un espai reservat al taller. La vam cancel·lar al gener de 2026, mig any després de la data que ens havien donat, sense haver-la vist mai.
Aquest article no tracta sobre si aquella màquina és bona o dolenta. Tracta d’alguna cosa que ens sembla més útil: què vam aprendre comprant una màquina que encara no existia, i què fem diferent ara.
Enllaços d’afiliat: si compres a través d’ells podem obtenir una petita comissió, sense cost per a tu. L’anàlisi és independent.
Què volíem resoldre
Fa anys que personalitzem amb làser. Des d’octubre de 2025 la màquina que sosté el taller és una xTool P3 de 80 W, i abans d’ella n’hi va haver d’altres. El làser fa una cosa extraordinàriament bé: marcar el material. Crema, fon o aixeca la superfície, i el resultat té una qualitat que a la gent li agrada tocar.
Però el làser té un límit que no es pot negociar: no dóna color. En fusta et dóna el torrat de la fusta. En metall lacat, el color que hi hagués a sota. En acrílic, el blanc llefiscós del ratllat. Quan un client ens envia el logo de la seva empresa a quatre colors, o la foto del seu nadó, o una aquarel·la que ha pintat la seva filla, hi ha una conversa incòmoda que hem tingut centenars de vegades: et puc gravar això, però sortirà en un sol to.
La impressió UV resol exactament això. Diposita tinta a color sobre gairebé qualsevol superfície rígida i la cura a l’instant amb llum ultraviolada. No és un substitut del gravat: és l’altra meitat del catàleg, la que portàvem anys deixant passar.
Per què vam demanar aquella màquina
Fins fa poc, una impressora UV amb una àrea de treball aprofitable costava el que costa un cotxe. El salt que ho va canviar tot va ser l’aparició de màquines d’escriptori per sota dels tres mil euros, i aquí la EufyMake E1 va ser la primera que va estar a l’abast d’un taller com el nostre.
La vam demanar pel de sempre: arribava abans que ningú, prometia just el que necessitàvem i el preu encaixava. La data anunciada era juliol de 2025. Amb aquesta data vam fer plans: quins productes podríem oferir, quines fotografies hauríem de refer, què es podria ensenyar a la fira de tardor.
Mig any de dates que es mouen
El que va venir després ho coneix qualsevol que hagi entrat en una preventa: la data es mou. I quan es mou una vegada, es torna a moure.
Un retard puntual no és motiu per cancel·lar res. Fabricar és difícil, i preferim mil vegades una empresa que retarda a una que envia alguna cosa a mig acabar. El problema no va ser el retard: va ser que vam deixar de poder planificar. Cada vegada que arribava una data nova havíem de decidir una altra vegada si movíem l’espai del taller, si ajornàvem fotos, si dèiem a un client que en unes setmanes li podríem fer allò. Mig any així desgasta més que l’espera en si.
Al gener de 2026 vam fer números i sortia clar: portàvem sis mesos amb uns diners immobilitzats, sense màquina, sense data creïble i sense poder vendre res del que aquella màquina ens permetria vendre. Vam cancel·lar.
El que no et direm
Aquí toca ser explícits, perquè és la part que gairebé ningú escriu.
Circulen en fòrums i grups moltes queixes de gent que sí que va rebre aquella màquina: sobre avaries, sobre garanties, sobre el preu de les peces i sobre l’atenció al client. Les hem llegit. Algunes estan escrites amb un detall que les fa molt versemblants.
No les repetirem aquí, i volem explicar per què. Nosaltres no vam arribar a tenir aquella impressora. No podem verificar ni una sola d’aquestes històries, no hem parlat amb el seu servei tècnic i no hem obert la màquina. A més —i això cal dir-ho ben alt— som afiliats de xTool, que és la seva competència directa. Un article nostre amplificant acusacions que no podem comprovar sobre un rival no seria periodisme: seria màrqueting disfressat.
El que sí que et podem explicar és què ens va passar a nosaltres. I el que ens va passar va ser una espera de sis mesos i una cancel·lació.
Les quatre coses que mirem ara
De tot això en va sortir una llista curta que apliquem des de llavors a qualsevol màquina en preventa.
1. Hi ha unitats funcionant en mans de tercers? No vídeos de la marca: gent aliena mostrant peces reals, responent preguntes incòmodes i publicant el que falla. Mentre no hi hagi això, no hi ha producte: hi ha una promesa.
2. Quant costa la peça que s’esgota? En una impressora, el capçal. En un làser, el tub. És la pregunta que més s’esquiva i la que més determina si el negoci surt a compte. Si una marca publica la vida útil d’una peça però no el seu preu, aquella informació està incompleta a propòsit.
3. La configuració es pot canviar després? Si en comprar tries tintes, capçals o mòduls i aquella elecció és per sempre, no estàs comprant una màquina: estàs comprant una màquina concreta entre diverses, i més val encertar.
4. Què diu l’empresa quan les coses van malament? Aquest és el que més ens importa i el més difícil de mesurar abans de comprar. Una marca que publica el retard, explica els motius i dona una data nova t’està tractant com un adult. El silenci, en canvi, sempre significa el mateix.
I aleshores en va aparèixer una altra
La cancel·lació va coincidir amb alguna cosa que portàvem setmanes veient de reüll. A la comunitat de xTool —la marca del nostre làser, la gent amb qui ja compartíem fòrum— va començar a parlar-se aquest mes d’una impressora UV pròpia. De moment no hi ha fitxa, ni preu, ni data de venda; hi ha una màquina asomant i molta gent preguntant.
Nosaltres ja coneixem aquella marca per dins: sabem com respon el seu suport quan alguna cosa es trenca, perquè se’ns ha trencat, i sabem com tracta qui té un problema, perquè n’hem tingut uns quants. Això no garanteix absolutament res sobre una màquina que encara no existeix. Però després de sis mesos esperant una empresa que no coneixíem de res, és una diferència que pesa.
Així que hem fet l’únic sensat: esperar i mirar. Sense dipòsit, sense plans de taller i sense data al cap. Si aquesta acaba sent la bona, ho explicarem aquí amb el mateix detall amb què acabem d’explicar la que se’ns va caure.
I si no ho és, també.
Actualització del 28 de juliol de 2026
Han passat sis mesos des que vam escriure això i toca ser justos amb els tres actors de la història.
L’E1 ha millorat. Qui la té explica dos canvis que van just al moll de l’os del que criticàvem: EufyMake ha baixat el cost de la tinta i ha habilitat la impressió bidireccional, que és velocitat. Hi ha usuaris contents amb ella avui. La nostra cancel·lació va ser per una espera de sis mesos amb dates que es movien, no per un judici sobre la màquina; aquest matís ens semblava important aleshores i ens ho sembla més ara que el producte ha madurat.
La xTool va sortir, però tard. Aquella impressora que «asomava» va resultar ser la O1 Omni. Nosaltres vam acabar pagant una Dual UV Versatile, així que la frase d’abans —«sense dipòsit, sense plans de taller»— va quedar enrere. I amb una ironia que no se’ns escapa: també s’ha retardat. La diferència amb l’última vegada és que aquí sí que hi ha màquina, fitxa, preu i gent mostrant peces; abans no hi havia res d’això. Però si algú ens recorda que estem una altra vegada esperant una impressora UV, té tota la raó.
I ha aparegut una tercera. A la comunitat es parla ara de la Morpho, que va a Kickstarter amb un sistema de càmera estereoscòpica, i ja hi ha gent ajornant la decisió per ella. Amb l’aprenentatge d’aquest article posat: és una màquina que encara no existeix, finançada abans de fabricar-se, exactament el perfil que ens va costar mig any. No diem que surti malament. Diguem que ja sabem què costa assabentar-se-ho per les males.
Escriuen Noemi i Javi, de Picasita. Som afiliats de xTool i el nostre taller és espai de demostració de la marca; les nostres màquines les comprem pagant-les. Més sobre aquest blog i la nostra relació amb xTool.
0 comentarios